Mitja hora va ser més que suficient per observar la passió que sent la il·lustradora científica Iara S. Chapuis per la seua professió. També per tenir més que clar que la il·lustració científica no ha tornat a aparèixer, com diuen alguns, sinó que mai se n'ha anat, i tant de bo mai se'n vagi. Aquesta mitja hora va tenir lloc el passat 26 de novembre, a la una de la tarda, durant la xerrada via YouTube que va impartir Chapuis (biòloga doctorada per la Universitat de Granada i postgrau d'Il·lustració Científica a la Universitat de Girona) dirigida als alumnes de primer de Batxillerat de Cultura Científica de l'institut Isidor Macabich (on ella mateixa va estudiar) i de Dibuix Artístic i Biologia i Geologia de Sa Blanca Dona. També hi estaven connectats els estudiants de l'institut Escultor Daniel (Logronyo, la Rioja). L'objectiu principal de la xerrada era donar a conèixer la importància de la il·lustració científica avui dia.
A la una del migdia, més de 50 alumnes esperàvem expectants la xerrada d'una de les majors expertes del país en il·lustració científica. La curiositat de conèixer una disciplina de la que mai abans havíem sentit res era immensa. Així que malgrat el retard de la videoconferència, per diferents problemes de connexió (que finalment no van suposar cap inconvenient) vàrem poder gaudir d'una xerrada amb la que vàrem aprendre molt.
Iara S. Chapuis va començar descrivint les dos facetes que la defineixen: la científica i la il·lustradora. Mentre que la primera s'apropa a un caràcter més curiós i investigador, la segona s'acosta molt més a un caràcter creatiu i artístic. Això no obstant, Chapuis considera que ambdues són igual d'importants per a ella i puntualitza: «Són dues parts imprescindibles en la il·lustració científica». Aquest és el segon any consecutiu que la biòloga s'anima a participar en el projecte 'Illustraciencia Satélites', ja que està convençuda que impartir aquesta xerrada pot ser útil per als joves que ens trobam a poques passes d'acabar la Secundària. Creu que, amb iniciatives com aquesta, pot donar-nos una altra possibilitat a la qual dedicar-nos i l'oportunitat de conèixer una professió que potser no havíem tingut en compte.
Chapuis defineix la il·lustració científica com una disciplina visual fonamental per a la divulgació de la ciència. Assegura que limitar-se a llegir publicacions específiques no és suficient per documentar-se i defensaque, de forma visual, reconeixem molta més informació de la que en som conscients: «El nostre cervell és entre un 60% i un 90% visual».
L'experta va explicar els trets que caracteritzen a aquesta disciplina: l'aclariment, la simplificació i l'objectivació. Va recalcar també que no es tracta només de crear una imatge perfecta estèticament, sinó de que aquesta imatge sigui capaç de reflectir la informació científica que interessa que arribi. Per això, va insistir, es imprescindible la investigació prèvia.
Chapuis va detallar que ha hagut de contactar amb fotògrafs i investigadors de diferents llocs del món no poques vegades per poder dibuixar amb precisió allò que tenia entre mans. I només així, a través d'una profunda investigació i documentació, un il·lustrador aconsegueix definir l'arquetip d'una espècie determinada. És a dir, el model que cal seguir i en el qual s'ha de basar. Per tant,va indicar, és irracional dir que avui dia la il·lustració científica no té cap utilitat o que, fins i tot, pot ser substituïda per la cartografia perquè aquestes dos disciplines van de la mà. Cap d'elles pot prescindir de l'altra.
La conferenciant va diferenciar dos tipus d'il·lustracions, la científica, que té com objectiu aclarir, objectivar i simplificar, i la naturalista, amb un caràcter més objectiu i que situa l'individu al seu hàbitat i es fa servir per a les notes de camp. Chapuis va comentar les principals pautes per poder fer una bona il·lustració científica: primer s'ha d'estudiar l'individu en tots els seus àmbits i aspectes (gènere, edat, època de l'any...) i després s'ha de dibuixar un arquetip tenint en compte els aspectes anteriors. L'arrel exacta de la il·lustració científica és que sempre es dibuixa un arquetip, és a dir, no es tracta dedibuixar una cosaperfecta, sinó que s'ha d'estudiar l'objectiu que es vol il·lustrar, va detallar la biòloga i il·lustradora, que va destacar que aquesta disciplina va aparèixer «fa més de 35.000 anys».
Arribat a aquest punt de la xerrada, un espectador li va preguntar: «No és millor fer una foto en comptes d'un dibuix?». «Una foto no és millor perquè no du a terme un estudi tan profund com l'arquetip, encara que aquestes branques van de la mà», va contestar Chapuis. De fet, per diferenciar la il·lustració de la fotografia mostrà diferents instantànies en què, degut a la posició dels animals o plantes, no capten tots els detalls que necessita un científic. Precisament, els dibuixants, abans de fer una il·lustració, necessiten fer un estudi per identificar els colors i trets que caracteritzen els animals o plantes d'aquesta espècie per poder representar-los de manera completa, representativa . «Imaginau que sou un extraterrestre, aterrau a un concert de Rosalía i feis una foto per mostrar als vostres amics com és l'espècie humana. Amb què es queden? Doncs amb que som tots dones, morenes, de cabell llarg i llis i de pell clara. Caldria que l'extraterrestre investigàs una mica, donàs una volta pel planeta per descobrir diferents trets i fes un parell de fotos representant-los», va explicar.
La il·lustradora va proposarque la retàssim per tal que ens convencés que la il·lustració científica és essencial en cadascun dels àmbits que inclou la ciència. «Vull convèncer-vos, he vingut aquí per quedar-me. Som la il·lustració científica i em vull quedar aquí», va sentenciar. Alguns dels estudiants li varen mencionar àmbits com la medicina o les matemàtiques, i Chapuis va argumentar perquè és necessària la il·lustració en aquestes disciplines.
En el cas de la medicina, va fer una comparació amb el que es troba un metge a l'hora d'obrir un cos i veure milions de teixits amb molta sang. «Fer una il·lustració és com si tu haguessis de fer el tall, ho netejassis i anassis traient capa per capa», va destacar. Evidentment, va indicar
l'experta, en el moment en què això ho has de mostrar a un pacient, serà imprescindible adequar la imatge, però només d'aquesta forma ho podrà comprendre. Respecte de les matemàtiques, va recordar el clar exemple de les representacions gràfiques. A més d'aquestes dos, Chapuis va defensar la importància de la il·lustració en altres disciplines científiques com la botànica, l'ornitologia, l'antropologia, la paleontologia...
L'experta va concloure la xerrada animant els estudiants a indagar molt més en aquesta professió. Va assegurar que no és imprescindible ser un artista meravellós des del minut zero, i que l'únic que requereix exercir aquesta disciplina és tenir curiositat, paciència i molta observació. Tres característiques que es poden entrenar i millorar amb el temps i que sense cap mena de dubte, canviaran la perspectiva respecte a la ciència.
