Calera som i calera vull seguir

No és fàcil néixer a sa Cala, tampoc és fàcil viure-hi. Té molts avantatges, qui coneix aquest poble ho sap, però també molts inconvenients. Vos voldria fer-ne saber alguns. Sa gent de sa Cala ens hem de moure als pobles des costat per anar a treballar, per anar a s’escola, per anar al metge, per anar a sa farmàcia, per anar a fer sa compra, per anar a recollir es correu... Per fer aquestes coses tan bàsiques i habituals ens hem de desplaçar per dos velles carreteres, amb moltes curves, que fins fa uns anys eren també tranquil·les. A poc a poc la tranquil·litat s’ha convertit en fàstic, ràbia, impotència i por.

Jo entenc que a molta gent li agrada fer una volta pel nostre poble, sou i sereu sempre benvinguts, però el que no volem és que ses nostres carreteres es converteixin en circuits de carreres, on tot està permès.  

Hem aguantat molt, però crec que ha arribat es moment de dir prou. Necessitam que ses autoritats competents ens escoltin i ens ajudin a tornar a sa normalitat.