Exposiciones en Illes Balears- Ibiza

Col.lecció Florence i Daniel Guerlain donada al Centre Pompidou de Paris

0 votos
Col.lecció Florence i Daniel Guerlain donada al Centre Pompidou de Paris
Col.lecció Florence i Daniel Guerlain donada al Centre Pompidou de Paris

Museu d'Art Contemporani d'Eivissa

Ronda Narcís Puget, s/n 07800 - Ibiza

Teléfono: 971302723
Web oficial
del 30 de Junio al 8 de Octubre de 2017

Exposició de la col·lecció Florence i Daniel Guerlain donada al Centre Pompidou de París.

Els artistes que formen part de l'exposició son Gilles Aillaud, Silvia Bächli, Rina Banerjee, Miquel Barceló, Katinka Bock, Albert Oehlen, Giuseppe Penone, Javier Pérez, Jose Mª Sicilia, Nancy Spero, Marcel van Eeden, Amelie von Wulffen.
Comissariada per la directora del MACE Elena Ruiz, l'exposició consta de 12 artistes i estarà exposada fins el proper 8 d'octubre. La selecció de les obres dels dotze artistes de la col·lecció Guerlain obeeix a un criteri de representativitat. L'espectre toca diverses línies de força que busquen dialogar amb les col·leccions del museu en un afany de dilatar els contextos artístics i expressius.

La selecció d'obres de la col·lecció Florence i Daniel Guerlain del Centre Pompidou, ensenya un repertori iconogràfic on cada peça està subjecta als seus paràmetres espai-temporals que ens permet assistir al procés creatiu més complet de cada autor, perquè tant el vector interior com exterior estan continguts en cadascuna d'aquestes obres.
Des de fa uns vint anys, Florence i Daniel Guerlain han anat construint una col·lecció d'obres d'art que té el denominador comú d'haver estat realitzades sobre paper, dibuixos majoritàriament. L'any 2012 el conjunt d'unes 1.200 obres de més de dos-cents creadors de trenta-vuit països diferents va ser donat al Centre Pompidou, possibilitant el seu aprofitament i coneixement públic.
El 1996 Florence i Daniel Guerlain van crear una Fundació a Les Mesnuls, a l'oest de París i allà van organitzar exposicions temàtiques durant gairebé deu anys. En aquells anys també van col·leccionar pintura, escultura i fotografia, a més de dibuixos. La col·lecció, convertida en referent en la seva especialitat, s'incrementa any rere any gràcies a la creació del Premi de Dibuix de la Fundació d'Art Contemporani Daniel i Florence Guerlain, creat el 2006 i el més important d'aquesta categoria.
Text Elena Ruiz
"Col·leccionar és connatural a l'ésser humà i és també una passió que es desenvolupa sempre al llarg del temps. L'acte de col·leccionar de manera privada ha donat lloc gairebé sempre a la creació de no pocs museus públics. I sembla que el plaer de col·leccionar, en ser una mica de caràcter antropològic, no desapareixerà. És a més, entre altres coses, un acte altruista i generós, ja que demostra no només ser un suport per als creadors sinó també un regal per al públic."
Una col·lecció privada sempre expressa els gustos dels seus autors; el seu ordre de valors i preferències, i per això és subjectiva, encara que tingui vocació universal. Escoltar la passió amb què defensen la seva activitat els col·leccionistes és una prova de la intensitat amb què s'enfronten el seu desig i la configuració dels seus fins.
Els col·leccionistes estimen la seva dedicació i en general estimen donar a conèixer els seus fruits perquè saben que permet a altres la contemplació i l'aprenentatge. Per a ells no hi ha altra cosa més important de permetre deixar fluir el seu instint i escoltar el seu cor, i això és exactament el que Florence i Daniel Guerlain han fet durant anys. La seva primera adquisició es remunta a 1980. Des dels 90 la seva col·lecció se centra en el període contemporani. Cada obra és important per a ells i ha estat font constant de relacions i amistat tant amb els artistes als quals han donat suport, com amb la resta d'agents del món de l'art que hi ha al voltant d'una empresa com aquesta i que contribueixen a la seva realització.
El Centre Pompidou de París, en acceptar la donació de la col·lecció, va ratificar la seva importància i significació possibilitant la seva difusió i visibilitat.
La col·lecció Florence & Daniel Guerlain conté eclecticisme i intensitat. Summament rica en matisos i en intencions, s'hi percep el desig d'aconseguir una representació que lluny de cenyir-se a un estil, cànon o corrent, sigui permeable a la diversitat. La col·lecció permet la convivència ordenada d'autors, temes, universos poètics i plàstics, intencions i tècniques. Tot un compendi d'intensitat i risc, d'horitzons, d'excel·lència i d'altura de mires.
La fascinació que suscita el dibuix potser se sustenta sobre diversos pilars, d'una banda el reconeixement del que té de pensament i pols, de veritat expressiva i primigènia. D'una altra el seu atractiu suport; el paper, gairebé sempre. És difícil resistir-se a la seva sensualitat i encant.
Els dibuixos són a prop de l'arrel interior del creador, sorgeixen més o menys com la naturalitat de l'aigua de la font i per això, potser, defineixen les maneres i les formes de ser. Els dibuixos delaten intencions però també destresa i pols, estats d'ànim, contingències, desitjos i voluntats, per ventura les menys conscients, aquelles que busquen concretar-se de forma genuïna i personal unes vegades des del signe, altres des de l'abstracció.
Els dibuixos són arrel però també ruta, el traç és com el cor d'un cos que es va fent al ritme del necessari per a compondre: la línia, la delimitació de l'espai, la composició i la llum. El dibuix pot ser en si o per. El dibuix automàtic va ser reconegut molt tardanament com a avantguarda al començament del s. XX, però abans, molt abans, va existir el dibuix conscient, utilitzat pels artistes com experiment inicial, com a preparació, anàlisi i presentació de pintures de gran format; definitives. Utilitzat com a tempteig, el dibuix se situava en un estat intermedi entre allò pensat, mirat i posteriorment realitzat i no obstant això participava de les característiques de tota creació.
El dibuix permet una gran varietat tècnica i expressiva. En funció dels materials utilitzats es poden classificar els dibuixos a tinta, aquells realitzats amb ploma o pinzell; dibuixos amb puntes dures, amb llapis o grafit i amb puntes toves a base de pastís o guixos. Així també els traços poden ser llargs, breus, detallats, modelats, succints, expressius o esquemàtics. El dibuix contemporani aconsegueix dimensions noves en superar les classificacions tècniques clàssiques i apropiar-se de totes les vies d'expressió possible; d'aquí la seva complexitat.
La mà- la mà alçada- és el principal instrument del dibuix. Comunicar les idees o millor dit els cabals representatius depèn en gran part de la destresa d'aquesta mà. Deia Paul Klee que l'espai era un concepte temporal i precisament aquesta selecció d'obres de la col·lecció Florence i Daniel Guerlain del Centre Pompidou ensenya un repertori iconogràfic on cada peça està subjecta als seus paràmetres espai-temporals que ens permet assistir al procés creatiu més complet de cada autor, perquè tant el vector interior com exterior estan continguts en cadascuna d'aquestes obres.
Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Otros eventos relacionados

Arturo Pérez-Cabrero i la capella del Salvador

Exposiciones

Arturo Pérez-Cabrero i la capella del Salvador

Lugar: Museo del Puig des Molins - Ibiza

Fecha: del 18 de Mayo al 19 de Noviembre de 2017

Kiyoshi Shiraishi 'Estaciones' [leer +]
Estaciones

Exposiciones

Estaciones

Lugar: Espacio Micus - Ibiza

Fecha: del 8 de Julio al 31 de Octubre de 2017

Kiyoshi Shiraishi 'Estaciones' [leer +]